Teràpia de parella

Per a mi la parella sempre va ser un lloc de dificultat, no hi ha res que ens faci qüestionar-nos tant com el món de la parella on puguem perdre’ns tant a nosaltres mateixos, no obstant això alhora pot ser un espai de creació, de nutrició i de tranquil·litat quan estem bé.
Al meu entendre no hi ha res més amorós que quan hem creat un espai de confiança i recollida en la parella, encara que també pugui ser una cosa destructiva, tòxic, amenaçador i trist quan no estem a gust dins d’ella.

La Teràpia de Parella ens qüestiona, ens fa reflexionar sobre els nostres mecanismes, vells patrons repetitius, ajustos tòxics o bastimentades emocionals construïdes des de la nostra pròpia parella d’origen, els nostres pares i també les velles petjades d’anteriors relacions.

Encara que difícil tot això es pot desmuntar i tornar a construir des d’un altre lloc més sa , més amorós. Una vegada vaig escoltar a una mestra dir que quan vénen a consulta una parella és perquè està en crisi (no totes) no obstant això ens va matisar una cosa molt important, que el que realment estava mal o en crisis era l’anterior, és a dir el que *ocurria abans de venir a consulta ja que si una parella s’atreveix a venir a teràpia és perquè encara hi ha una esperança, una voluntat o unes ganes de canviar les coses, si alguna cosa pot arreglar-se, si alguna cosa pot canviar-se és sens dubte des de la teràpia per això la parella no ve en crisi, la crisi era l’anterior ara hi ha una oportunitat a una cosa nova. Arrisquem-nos.