Dols, pèrdues i ruptures
Dols, pèrdues i ruptures
Tots en algun moment de la nostra vida passem per algun trànsit en la nostra vida on perdem a algun ser estimat, bé sigui per defunció o separació. Sens dubte aquests són dels moments més durs que un ésser humà pot passar, jo mateix he experimentat aquest dolor tan profund tant en una mort d’un ésser pròxim com en separacions de parella.
Considero que en aquests greus moments l’ajuda d’un professional que pugui acompanyar-te a transitar per aquest dolor és fonamental ja no sols pels coneixements que aquest professional pugui tenir sinó per l’experiència que gràcies a les seves pròpies vivències personals poden ajudar la persona a poder avançar dins la seva experiència de dolor.
Les etapes del dol
Comprendre que aquest dolor té una evolució i un procés fa que el dol tingui sentit i comprensió i no ens enganyem a l’hora de poder encarar-ho per a poder transitar-ho i després sortir d’ell. Potser un breu repàs de quals són aquestes etapes pugui ajudar-te a saber on pots trobar-te.
Negació és la primera etapa i normalment no volem acceptar conscient o inconscientment la ruptura o la mort del ser al qual volem, ens neguem a acceptar que aquella persona tan important simplement ja no estarà o no de la forma en què volem.
La segona etapa és la ràbia, perquè necessitem poder donar-nos el permís a poder enfadar-nos per no tenir al nostre costat a la persona estimada o fins i tot poder enfadar-nos amb nosaltres mateixos pels errors comesos.
Negociació és quan transitem entre la ràbia i la tristesa, que és la quarta etapa, la negociació és el procés de canvi i transformació a la tristesa que és quan apareix tot el dolor no expressat, guardat, emmagatzemat en la persona la qual potser mai es va atrevir a expressar per por, temor etc. Sovint ens confonem entre sofriment i dolor i són molt diferents la tristesa i el dolor desapareixen en ser expressats, potser necessiten un temps per a això, no obstant això no és cert que no desapareguin mai, desapareixeran quan hagin estat totalment expressats, no passa el mateix amb el sofriment perquè aquest és més un concepte mental el qual ens fa i ens fem mal recordant situacions on alguna cosa ens va doldre o no expressem recordant situacions inconcluses que potser mai podran solucionar-se de passat però fent-nos mal des del present generant empipament, ràbia, sofriment i culpa.
L’última etapa és l‘acceptació, i per a mi l’acceptació és acte-responsabilitat, em faig càrrec del que ha ocorregut, em faig càrrec del que he fet o del que he dit, accepto el que va ocórrer, accepto la marxa de la persona etc. És l’etapa de la llibertat del donar-nos permís a ser feliços i al perdó cap a nosaltres mateixos d’haver-ho fet com millor ho vam saber.
